<< Per més que els dirigents nacionalistes - els de Convergència i dels altres partits- s'omplin la boca a Can Zam parlant de la "manifestació cultural", per més que aplaudeixin la "diversitat cultural" catalana enmig d'aquesta imagineria, tots els diners públics que rep la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña (FECAC), l'organitzadora de la Feria de Abril, els rep, no pas dels pressupostos corresponents del Departament de Cultura, sinó dels de Benestar Social. Està bé que així sigui. La Feria, el Rocío, qualsevol altre pasdoble d'aquests no són "béns culturals", pels diners públics. Quan s'arriba al pressupost, repassades totes les barbes del discurs "cultural", la farsa es demostra i es comenta tota sola. Tot aixó, la Feria, el Rocío, és pur alcohol de cremar. Metadona. Pura metadona. Per això figura al capítol inversor d'on s'extreuen diners pels yonkies, les putes, les mares solteres, els vells solitaris o els malalts de sida: emigrar per pobre és una malaltia i no seré pas jo el qui alçaré el pal per dir-ne el contrari. >>
_________________________________________________
A mí, querida, este pasodoble que pongo al 12-O me gusta mucho aunque no por amor patrio, del que soy totalmente inmune (ni dios, ni rey, ni patria, ni bandera, *ni raza) sino por ese aroma denso de pasado recuperado sólo para el placer del presente pero no para la plenitud dorada del futuro; por esa melodía intempestiva de comunidad humana amontonándose. Está claro, Suspiros de España. Ah, y también La bien Paga que donaste para esta sección:
No hay comentarios:
Publicar un comentario